Sóm en Manel Lanzón i la Lucia Buenavida, fotògrafs i viatgers.

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Creuant Espanya fins a Córdoba (Abril de 2015)




Divendres 3 d’abril 2015





Hem sortit de casa en direcció a Calanda, avui en ser Divendres Sant fan el tradicional acte de “Romper la hora” que es realitza des de l’Edat Mitjana, consisteix en la reunió de totes les Confraries de Calanda, a les 12 h del migdia, en la plaça del poble, per tocar a la vegada els tambors i bombos durant una hora per commemorar la mort de Jesucrist. Diu la llegenda que aquest so és el que es va sentir a tota la terra quan va morir Jesús de Natzarè.

És un acte peculiar digne de veure i sentir, ja que toquen amb tanta passió que s’acaben fent sang a les mans. Però és una mica angoixant perquè s’acumula molta gent per metre quadrat.



   

    



Més tard hem anat cap a Albarracín, és una meravella! Poble emmurallat amb castell, catedral i el que ens ha cridat més atenció que les cases no són les típiques cases de poble d’una o dues plantes sinó gairebé totes les cases són de tres i quatre alçades per salvar el desnivell de les roques on està ubicat el municipi. Totes les cases tenen tonalitats de colors torrats, ocres i marrons. Hem fet una volta al poble i a un camí que voreja el riu, és preciós.






A mitja tarda hem posat direcció cap a la província de Cuenca, hem passat per Frias de Albarracín i el naixement del riu Tajo, on hi ha unes escultures que escenifiquen les tres províncies que divideix (Conca, Guadalajara i Terol).



Després ja ens hem dirigit al furgo perfecte on tenien previst dormir al Pàrquing del centre d’interpretació del naixement del riu Cuervo.

+ Informació: http://www.furgovw.org/index.php?topic=234167.0

 Ruta del dia:



Dissabte 4 d’abril de 2015

Hem anat a fer la ruta fins al naixement del riu Cuervo, que estava a només dos km des d’on hem dormit.
És un lloc molt visitat, però com que era aviat encara no hi havia molta gent. El recorregut és curt, primer hi ha una cascada i més amunt hi ha el brollador on neix el riu.





Després hem anat a la “Ciutat Encantada” a Valldecabras, en ple parc de la “Serrania de Cuenca”. És una finca particular on hi ha innumerables formacions rocoses que l’acció de l’aigua, vent i gel ha fet possible aquest fenomen càrstic. L’heterogeneïtat de les roques quant a la seva morfologia, composició química i grau de duresa hi ha permès el desgast desigual de les mateixes per diferents elements atmosfèrics, donat per resultat una mostra sorprenent d’art pintoresc provenint de la mateixa natura. Hem fet la visita guiada que ha estat genial per la persona que ho portava però no pel nombre de visitants que l’acompanyaven, més de cent!... Ens hem quedat amb les ganes de passejar sense gent per aquest paratge... s’ha de venir un dia entre setmana.





  






Després de dinar hem anat a Cuenca ciutat, hem tingut la gran sort de poder aparcar la furgoneta, ja que de pàrquings no estan molt sobrats.
És una ciutat que conserva un gran patrimoni històric i arquitectònic (Las Casas Colgantes, la Catedral...).
La ciutat antiga està situada sobre un turó rocós envoltat per les conques del riu Júcar i el riu Huécar, des d’on es tenen unes vistes impressionants.


 


Seguint el nostre camí cap a Campos de Criptana, a la província de Ciudad Real (ciutat natal de Sara Montiel i Luis Cobos), aquesta nit dormirem  envoltats de molins de vent com el Quixot.




                                Ha estat tot un espectacle la posta de sol i un regal  la lluna plena.




+ Informació: http://www.furgovw.org/index.php?topic=248396.0

Ruta del dia:

Diumenge 5 d’abril de 2015

Anem cap al Parc Nacional de “las Tablas de Daimiel”, és un ecosistema que es troba entre els municipis de Damiel i Villarrubia de los Ojos a Ciudad Real. S’anomena tabla fluvial, ja que es forma al desbordar-se el riu en el seu tram mitjà amb poc pendent.
Hi ha tres rutes per fer "las Tablas de Daimiel", al matí hem fet una i a la tarda una altra, hi ha casetes de guaita dels ocells, passarel·les per sobre de l’aigua, un entorn molt agradable.... si no fos perquè la gent és molt incívica: donant-li pa als ocells, cridant, nens amb bici... i no hem vist cap guarda dient li a la gent la normativa d’un parc nacional, ha estat una mica patètic.





        Ens quedem a dormir al pàrquing de "las Tablas de Daimiel", ha fet una nit de molt de vent.

Ruta del dia:


Dilluns 6 d’abril de 2015

És la primera vegada que passem el dia de la Mona (dilluns de pasqua) a fora de casa.

Hem posat rumb cap a la Serra d’Andújar a Serra Morena (Jaén), hem travessat tota la serra per una carretera comarcal que mentre que era Ciudad Real estava bé, però quan hem passat a Andalucía semblava un camp sembrat de patates ( ha estat molt divertit veure escrit en el cartell de Benvingut a Andalucía: “Tranquilo que ya lo arreglaremos”.
El paisatge ha canviat completament, venim de “Ancha es Castilla” a una massa forestal plena d’alzines i “cortijos” dedicats a la cinegètica (o dit més vulgarment a la Caça major).


Avui hem vist bastants ocells




Hem anat tirant cap a baix, direcció a Andújar i ens hem desviat cap a l’embassament d’Encinarejo.



La serra d’Andújar és famosa perquè té la població més gran de Linx ibèric, però no hem observat cap, però si hem vist un cérvol súper a prop al riu perquè no ens havia vist, quan s’ha adonat ha fet un salt i hi ha desaparegut súper ràpid, però li hem fet la foto!!!


Ens hem quedat a dormir a la presa de l’embassament en un indret que hi ha taules de pícnic.


Ruta del dia:

Dimarts 7 d’abril de 2015

Hem anat cap a l’embassament de la Jándula, el camí ha estat entre "cortijos" i "haciendas" i camps privats amb alzines sureres i freixes sobre catifes d’herba de color verd elèctric.


I per tot arreu hi havia unes plantes arbustives anomenades "Jara pegajosa" (Cistus ladanifer) amb una flor blanca. Hem vist un munt de toros braus, cérvols en semi-llibertat, perdius... i una serp escalera creuada al mig del camí, per cert aquest estava ple de forats de 2 pams, les sendes per dins de les finques estaven asfaltats i en perfecte estat.





Hem arribat fins al poblat de l’embassament que està abandonat actualment, però van arribar a viure-hi unes 3.000 persones.

 
Després hem començat a fer camí vers a Córdoba, és la tercera ciutat més gran d’Andalucía, per això hem decidit buscar un càmping a la mateixa ciutat que ens puguem moure caminant sense haver de tocar la furgoneta. Hem arribat a mitja tarda i ens hem instal·lat al "càmping municipal Brillante" a 20 minuts caminant del centre.
Hem fet una passejada per la ciutat, és una ciutat neta i fa olor de flor de taronger (azahar), ja que hi ha un munt d'aquests arbres per tots els carrers i ara estan tots florits.
La ciutat és una meravella de nit i a més a més hem descobert una exposició, amb fotografies gegants al carrer, de Sebastiao Salgado, tot un luxe.








Ruta del dia:

Dimecres 8 d’abril de 2015

Hem baixat caminant al centre de la ciutat de Córdoba, primer hem anat al centre de visitants a buscar un plànol i tota la informació dels llocs per visitar.
El primer que hem visitat ha estat la Mesquita-catedral, ens ha encantat malgrat que estava plena de turistes i això que no és cap de setmana ni temporada alta...
Les columnes de doble arc són espectaculars, seria meravellós poder fer fotos sense ningú! La llum és molt especial.






Per dinar .... tapes al restaurant Bodega Mesquita per un menú de 12 € hem menjat de meravella.
A la tarda hem anat a "l’Alcazar de los Reyes Católicos", l’edifici no és molt espectacular però si els jardins amb multituds de flors, fonts d’aigua...
 


Més tard hem passejat pel nucli antic, per carrer de les Flors, el Zoco, la Sinagoga, una casa àrab que es pot visitar, els banys àrabs...

 



Per sopar hem anat a parar a un restaurant que a la tarda havien fet una cervesa a la terrassa i ens va agradar molt el tracte. Ha estat apoteòsic!!! Estava tot boníssim i tampoc ens ha sortit tan car, potser és que venim d’un lloc molt turístic i estem acostumats a pagar preus alts... El restaurant es diu Casa Rubio, es va fundar el 1920, és del tot recomanable per la seva decoració, el tracte del personal i com no per la qualitat del seu menjar.

Dijous 9 d’abril de 2015

Hem marxat del càmping i hem anat cap a Medina Azahara (Madinat Al-Zahra) una ciutat en runes a 7 km de Córdoba. És la ciutat del califat de Córdoba, es va fundar l'any 936 per Abderramán III, aquestes runes arqueològiques són bé d’interès cultural.
Primer hem visitat el museu, ha obtingut diversos premis. Després en un autobús ens han portat al jaciment. Només s’ha excavat el 10% de tota la superfície.






 Hem tirat cap a Alarcón (Cuenca) 400 km on ens quedem a dormir. Aquest bonic poble està situat sobre un turó envoltat per un meandre del riu Júcar. Té un castell i una muralla molt bé conservada. Com a curiositat un jove pintor (Jesús Mateo) va pintar per dins una de les tres esglésies que té el poble, des de llavors Alarcón compta amb aquesta obra d’art contemporani protegida per la UNESCO. http://jesusmateo.com/esp/alarcon.html




Ruta del dia:



Divendres 10 d’abril de 2015

Continuem pujant, avui anem fins al Delta de l’Ebre, hem arribat a l’hora de dinar i com és tradició anem a fer una paella a Cal Amadeu a Poblenou del Delta i cap a casa.




 Ruta del dia: